- Esperem, si els hem de fer a la nostra imatge i semblança, tindran un cos igual al nostre, força i intel·ligència com la nostra, hem de pensar en alguna cosa que els diferenciï de nosaltres, si no ho fem, crearem nous Déus. Què els hi traurem?
Després de pensar una bona estona, un d’ells va dir:
- Ja està, els hi traurem la felicitat. Però el problema serà on amagar-la perquè no la trobin mai.
Un d’ells va proposar:
- Amaguem-la al pic més alt del món.
No, va respondre un altre, recorda que els vam donar força i alguna vegada podrien pujar i trobar-la. Si un la troba, tots sabran on és.
- Amaguem-la al fons del mar – va proposar un altre.
No, recorda que els hi vam donar intel·ligència. Algun dia algú podria imaginar-s’ho, baixar i trobar-la.
- Amaguem-la en un planeta llunyà a la Terra.
No, podrien construir una nau per viatjar a altres planetes. Si tots tenen la felicitat seran igual que nosaltres.
Hi havia un Déu que no havia parlat. Tota l’estona havia estat escoltant amb atenció cadascuna de les propostes dels altres. Després d’analitzar-les detingudament, va trencar el silenci:
- Crec que sé on l’hauríem de posar perquè no la trobin. On? –van preguntar la resta a l’uníson.
- L’amagarem dintre d’ells mateixos, estaran tant ocupats buscant-la a fora que mai la trobaran.
Tots hi van ser-hi d’acord i, des d’aleshores, ha estat així. L’home es passa la vida buscant la felicitat sense saber que la porta dins seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada