La novel.la El amor verdadero de José Maria Guelbenzu, és un compendi de sociologia. Retrata la generació que durant els anys setanta, estava a la universitat que va viure la mort de Franco i la transició democràtica a Espanya.

A través de l'explicació de la vida d'una parella i el seu grup d'amics, l'autor ens presenta la generació progre d'aquella època i la seva evolució amb el pas dels anys, amb les seves pors, les seves contradiccions entre el que havien mamat i volien construir.

La forma que Guelbenzu utilitza per narrar el fets em recorda una novel.la de Sandor Márai, concretament, La dona justa, doncs els protagonistes, Andrés i Clara parlen en primera persona i, també, de tant en tant, trobem la veu del narrador.

Extensa novel.la, quasi sis-centes pàgines, que llegim ràpid perquè atrapa. Destaca també el desplegament de recursos que enriqueixen el text, com ara, referències a cançons que escoltaven o poesies que llegien aquells joves.



The moon in the bureau mirror
looks out a millions miles
and perhaps with pride, at herself,
but she never, never smiles)
far and away beyond sleep, or
perhaps she's a daytime sleeper.

By the Universe deserted,
she'd tell it go to hell,
and she'd find a body of water,
or a mirror, on which to dwell.
So warp up care in a cobweb
and drop it down the well

into that world inverted
where left is always right,
where the shadows are really the body,
where we stay awake all night,
where the heavens are shallow as the sea
is now deep, and you love me.

Elizabeth Bishop