Només li queda el cor, dèbil, molt dèbil, i una escorça prima, amb un acabat de pell suau, com el raïm. I així, aquesta ànima sensible, cansada, embolcallada i protegida, surt al carrer i fa la seva vida, reinventant-se, vivint mil i una històries a través de personatges robats d'aquí i d'allà, són retalls de vides o fragments de contes, qualsevol argument pot ser bo si l'ajuda a caminar.
Una nit, un estel li va xiular una cantarella que deia "lluita pel que vols, ningú et regalarà res" . Au, ves! quina frase, ja està, recepta de cuina amb ingredients detallats i minuts de forn comptabilitzats. Sempre ha lluitat pel que vol, sap que és l'única manera de fer camí, però li reca haver de fer molts trajectes en solitari, com el diamant.
Podria escriure les paraules més tristes aquesta tarda, parafrasejant el poeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada