Però mira que sóc somiatruites, tal i com està el món, i jo pensant en els colors.
Fa pocs dies he visitat una sala tota plena de colors i encara, si tanco els ulls, puc recordar la sensació de vida, de caliu que vaig viure. Ei! he de dir que era plena de gent i la mainada, estaven tots emocionats. És clar que a ells, aquests tipus d'estímuls, els atrauen. Tenen tanta energia...
I segueixo i d'una cosa me'n vaig a l'altra. I així, acabo pensant en les persones en general, en com som. Som tant diferents... A estones, se'n fa difícil d'entendre com podem arribar a trobar harmonia.
Harmonia... m'agrada aquesta paraula, neix de la successió ordenada de colors, de sons, d'objectes... Però, ai! Com trobem el sentit? Jo ho hauria de saber, si més no, per vocació professional. Més no és tan fàcil, no és aplicar la taula i extreure harmonia.
De moment, m'hauré de conformar amb mirar la fotografia d'aquesta sala de la Tate Modern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada