Pereira, és un personatge que em va captivar des del primer moment. Primer vaig veure la pel.lícula, amb banda sonora de la Dulce Pontes i, poc després, vaig llegir Sostiene Pereira. No sé per què, però la traducció que s'ha fet del títol en català, Afirma Pereira, sempre l'he trobat poc encertada.
El llibre és ple de metàfores per tractar temes, tant delicats, com la llibertat d'expressió, el canvi en la vida de les persones a partir d'una trobada o situació, la mort, la vida, l'amor, l'amistat.
Antonio Tabucchi ens ha deixat. Un intel.lectual de la seva categoria, s'ha d'acomidar degudament. No sé fer una necrològica... però, vagin per ell aquestes paraules.
Ciao Florido!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada