Un escriptor rep la visita d'una amiga que li explica, angoixada, la relació sentimental fracassada que ha tingut amb un senyor que ha conegut en un viatge a París. La noia li explica que l'home semblava com si no tingués emocions i això, l'ha deixat molt trasbalsada. També li comenta que posarà per escrit tots els detalls del seu idil.li i, així, li serà més fàcil d'assumir el fracàs. Aquest fet, posa en marxa la capacitat creativa de l'escriptor que comença una reflexió sobre les persones que, davant del fet d'estimar, fugen.
I així, ens trobem atrapats en tot d'històries d'amants volàtils, de tots els temps. Per exemple, surt contínuament el personatge del majordom d'un llibre de Kazuo Ishiguro que porta per títol El que resta del dia.
Ambdós llibres tenen paràgrafs captivadors, com ara el final de Grau.
"Setembre i la pluja. M'he d'arriscar. Persones i personatges passen... encara no he aclarit com és que m'acabo espatllant les ganes d'estimar... Així, mentre no em vénen les respostes de dins, provaré aquesta altra manera d'estimar, igual d'incerta, que és escriure".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada