Text: Andy Cutbill (adaptat)
Il.lustracions Russell Ayto
Vet aquí una vegada que una vaca que es deia
Margarida estava deprimida.
-
Què tens, Marga? Cloquejaven les
gallines.
I la pobra Margarida sospirava mentre deia.
-
Ai, no sé. No em sento gens
especial. No puc anar en bicicleta, ni fer acrobàcies com fan les altres
vaques. Trobo que sóc tant vulgar...
Aquella mateixa nit, les gallines van
empescar-se un pla molt enginyós. Primer van parlar entre elles, després una va
pondre un ou i, amb molta cura, totes el van portar on la Margarida dormia i li
van deixar a sota del cul.
L’endemà, de bon matí, quan la vaca es va
despertar, va quedar astorada.
-
He post un ou! Va xisclar la
Margarida.
Us imagineu... Una vaca que posa un ou. Quina
gesta més extraordinària. Les altres vaques no s’ho podien creure i, entre
elles, no paraven de fer comentaris.
-
Ves per on! Una vaca que posa un
ou. On s’ha vist això? Mai de la vida una vaca ha post un ou.
El granger va penar que allò era un fet
extraordinari i va saltar d’alegria.
-
Per tots els gripaus calbs! –va
cridar. La Margarida ha post un ou!
La grangera va voler esbombar la notícia per
tota la comarca i va fer un truc a la ràdio i al diari local.
-
Atenció, atenció, tenim una vaca
especial, ha post un ou.
Un allau de cotxes va arribar a la granja
procedent de totes bandes. Pares, mares, fills, avis, tietes... Ningú s’ho
volia perdre, allò d’una vaca extraordinària que havia post un ou.
El granger els donava la benvinguda amb un
somriure d’orella a orella, mentre anava dient.
-
Estem molt orgullosos de la
Margarida. Sempre ha estat una vaca molt especial i això que ha fet ara, posar
un ou, és fantàstic.
La Margarida amb tants afalacs va acabar
sentint-se una vaca molt especial i anava passejant per tota la granja,
empenyent una carreta on portava l’ou perquè tothom el veiés. Les gallines hi
anaven al darrera més contentes que un gínjol.
Però les altres vaques no les tenien totes i
tot era enraonar entre elles.
-
Anar en bicicleta i fer
acrobàcies, sembla ara un joc d’infants.
-
Alguna cosa no rutlla.
-
Les vaques no ponen ous.
-
Les gallines ponen ous.
Finalment van anar en comitè a trobar la
Margarida que estava tota cofoia jugant amb les gallines i li van dir:
-
No ens empassem que hagis post un
ou. Estem convençudes que és obra de les gallines.
La pobra Margarida es va quedar parada sense
saber què dir.
-
Demostreu-lo! –van dir les
gallines.
A partir d’aquell moment tothom esperava que
l’ous s’obrís. La Margarida es va posar amb molt de compte a sobre de l’ou i va
començar a covar-lo. Mentre esperava es va teixir un jersei. A estones parava i
li cantava cançons. També li llegia contes...
Tothom estava pendent de la Margarida mentre
covava l’ou, però no passava res. Fins que, de sobte, un matí van sentir un
sorollet.
-
Ja està a punt! Va cridar una de
les vaques.
La Margarida amb els ulls com unes taronges es
va inclinar sobre l’ou.
L’ou s’esquerdà.
I s’obrí
I llavors
Va saltar un farcellet de plomes marró.
-
Mira-te’l –va assenyalar-lo una de
les vaques. Un pollet.
Llavors, la boleta emplomallada, va mirar la
Margarida, va sospirar d’emoció i va exclamar ben fort.
La Margarida va somriure i va estrènyer el seu
bebè. Una vaca –va dir. I li va posar Mariona.
**************
Avui, abans i després dels contes, he posat música de La Pegatina. Les criatures s'ho han passat molt bé.
**************
Avui, abans i després dels contes, he posat música de La Pegatina. Les criatures s'ho han passat molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada