Baixada del Pic de les Bruixes.
Fotografia: Antoinette
Com ja saps, si ets de les poques persones que llegeixen aquest bloc, em consta que hi ha almenys un (he, he, he) sento més admiració per les bruixes que per les fades. Per això quan penso en les meves amigues en clau de somnis, les veig com unes bruixes, sí senyor! Elles ja hi entren al joc, fins i tot diria que els hi fa una certa gràcia, doncs sovint en parlem del tema. Avui per exemple, he estat al Pic de les Bruixes, a prop de Camprodon, i quan tornava, em preguntaven pel whatsap si les bruixes de la muntanya els hi enviaven records. No s'hi pot fer res... estem en xarxa.
Ara això sí, no et pensis que les meves amigues tenen pigues al nas i porten barret negre de punxa, això ja no s'estila. Elles són modernes, dinàmiques, cultes, entremaliades, inquietes, lluitadores, solidàries, tendres, xerraires, dolces, sexis... I no es traslladen en escombra, van en cotxe, o a peu. Alguna, en transport públic.
Què més? Ara no se m'acudeix res més. Ah sí, aquesta setmana tres de les meves amigues fan anys. Quina casualitat, pràcticament una darrera altra, els dies 12, 14 i 15 de novembre.
Revolta, Lluita, Esperança i Utopia, són noms de dona.
Per molts anys noies!
Els Beatles i Els tres mosqueters, també eren quatre.
2 comentaris:
Em queda alguna amiga bruixa, la Tiquitón, d'un conte anglès de la infantesa. Era bona dona.
I una fada, la Campaneta, anglesa també, ves per on. Aquesta sí que és immortal.
Doncs, ja veus, et guanyo. Jo en tinc tres i ben guerreres. Per cert, com es diu aquest conte anglès?
Moltes gràcies.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada