Estic llegint el llibre Los miserables de Víctor Hugo, un compendi de filosofia, precisament ara que aquesta ciència de la saviesa està en hores baixes. El personatge principal, l'alcalde, el senyor Magdalena, abans el reclús Jean Valjean, és ple d'humanisme. Estic al capítol on reflexionar sobre si ha de declarar la seva autèntica identitat per salvar a un innocent a punt de ser condemnat com a Jean Valjean, o continuar amb la identitat falsa per ajudar a Fantina i Cosette. Ja sé quina serà la seva decisió, però és un plaer llegir les reflexions d'un home honest que fa allò que li exigeix el seu deure. Honest, una altra paraula en desús.
2 comentaris:
Gernacions de miserables s'arraconen als suburbis de les grans ciutats. Hem crescut entre miserables i no ens n'adonàvem. Els miserables d'esperit són a l'altre extrem dels suburbis i tampoc ens n'adonem. Entremig, nosaltres.
Aquest llibre explica moltes històries, parla de miserables impertèrrits, guarits... Realment és un plaer per gaudir, a poc a poc.
Publica un comentari a l'entrada