Cap per avall

Sortia de casa a la mateixa hora dels dissabtes, amb el propòsit d'anar al mercat primer i després, ja amb el carro ple, a la feina. Les parades del mercat, arrenglerades al voral de l'avinguda, eren quasi buides en aquella hora.

-Bon dia! Quin fred que fa! Ei, que t'he de retornar un llibre, sempre m'oblido, només me'n recordo quan et veig aquí - li diu aquell noi molt trempat, a qui ella aprecia, potser perquè el coneix des de que era petit-.

Aquestes són, més o menys, les primeres paraules de cada dissabte, mes aquell dissabte va ser un pèl diferent. Per començar havia mandrejat en llevar-se del llit, es reconeixia com a fredolica, i l'escalfor d'aquell llit de cotó, era una abraçada de la que li costava desprendre's. Un cop aconseguí desfer-se de la mandra, seguí el ritual, més o menys, sense passar-se massa per l'aigua, no li calia. Tapada de dalt a baix, es disposà a sortir de casa i, en obrir la porta... Oh! Sorpresa, tot era blanc. Les teulades de les cases de l'altra banda del pont eren enfarinades. Una vegada més, parpellejà per guardar dintre seu aquella imatge idíl.lica del nucli antic del poble. I de seguida pensà en un clic i un comparteix. Tot blanc i cap a finestreta blava, la virtual.

Cal dir que el pont del costat de la carretera, per on passa cada dia, era impracticable caminant. El seu sentit del humor, la fa pensar en un salt amb esllavissada fins arribar a l'altra banda, però, millor no, millor deixar els invents per un altre dia. I seguí per la vora de la carretera, on en aquella hora no hi passava cap cotxe.

El que ella, el que Flora no sap, és que el seus: clic, comparteix, havien despertat a les dones d'aigua del poble que, de seguida, començarem a comentar entre elles:

- I cap per avall - deia una de les veteranes
- Quina fotografia més original - afegia, lady burguer, des de ben lluny.
- Bla, bla, bla.....
- He, he, he!

Ella es passà el matí fent memòries i estadístiques d'objectius. També atenent alguns ratolins que enlloc de romandre calentets al cau, es van aventurar a rosegar nous coneixements. I en arribar a casa, el poble segueix cap per avall i les dones d'aigua celebrant t'ho. Flora ho veu i està contenta, perquè sempre que fica la pota, elles s'ho passen pipa, potser ho hauria de fer més sovint, com a mínim tres cops al dia. Mes és una dona d'ordre i s'apressa a esmenar el nyap. Aquí us deixo els seus comentaris posteriors:

- Ja,ja,ja, m'agradava més l'altra, semblava que estigues suuuuuuuper nevat -deia la quarentona-.
- Estic d'acord amb ella -afegia la veterana-.
- Jo no he dit res perquè la trobava original - deia una altra, amb el marit al costat-.

Només va haver-hi una dona d'aigua que va dir:

- Que xula!

Com són, eh?

***

Doncs bé, aquí la teniu, com a record.