dilluns, 11 de febrer del 2013

Terrabastall

Maria anava en tren camí de Barcelona i, de cop i volta, va decidir trucar al seu amic Ramon amb el que feia molt de temps que no parlava, tenia ganes de sentir la seva veu, bonica, vellutada. Ramon agafà el telèfon i li explicà que estava a punt de veure una pel•lícula, res d’especial, d’aquelles que semblen fetes per a un diumenge a la tarda.

Una simple trucada i tot cada vegada més i més complicat. Primer, en Ramon no la sentia, dins de casa el mòbil no tenia cobertura, i va haver de sortir fora, al pati de davant. A fora feia fred i plovia, en Ramon anava amb pantalons de pijama, el seu vestuari habitual dels diumenges indolents i sense calçotets. Pobre Ramon! Va agafar un fred del cal Déu, les dues boletes se li estaven hivernant, així que va haver de dir a la Maria que el truqués al telèfon fixe.

Maria no tenia aquest telèfon. Feia molt de temps que l’havia esborrat, després d’una bona enrabiada, així que li va demanar si li podia enviar pel messenger. Ell, ho va fer, però amb la gelor de baixos i el nervis, es va equivocar i li va donar el número de la casa del poble. Maria trucà allà i agafà el telèfon el pare d'en Ramon, un home gran que quasi ni l’entengué. Va trucar dos cops, la primera vegada va pensar que havia marcat malament i la segona... simplement penjà.

Quin desastre! Finalment, en un segon missatge, rebé el número correcte i Maria i Ramon aconseguiren parlar,uff! Mes el soroll del tren, la fredor de gònades i la proximitat de la parada on havia de baixar la noia, van fer que el diàleg fou accidentat. Pobra Maria i pobre Ramon, cada vegada que es troben, ni que sigui a les ones telefòniques, es munta un terrabastall.

***

Avui Ramon no ha pogut anar a la feina, s’hi ha passat el dia al llit esternudant i amb dolor a les entranyes.

Ella era molt feliç, tenia dues vides, la que vivia i la que escrivia.

2 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Certament que sí, i per això convé que no passem cap dia sense escriure alguna cosa.

Antònia ha dit...

Estima Olga,
Certament avui jo estic com en Ramon, amb dolor d'entranyes a causa d'un refredat, però les teves paraules sempre reconforten.
Ens llegim!