divendres, 19 d’abril del 2013

En temps antics, gravats minuciosos,
hi havia amants, i torres, i merlets,
i amor intens de plant irreversible,
i rius molt grans, i florestes propícies.
Creuava els anys el renill d'un cavall
com una font oculta entre les fulles
o com un nu de faig sota la lluna.
Aquest amor que per tu jo sent, fondo,
té en aquell temps l'arrel convulsa encara. 
 
Vicent Andrés Estellés

2 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Estellés comporta tota la força, sentit i sensualitat de la terra. El sentim vibrar.
Ben triat, Antònia.
Bon cap de setmana.

Antònia ha dit...

Hi estic totalment d'acord amb tu. Bon diumenge, Olga!