Ahir vaig mirar la pel.lícula El fin es mi principio que tracta sobre les converses entre un pare i un fill quan falta poc temps perquè el pare mori. El pare explica al fill, el que ha estat per a ell la vida, allò que més l'ha afectat. Li parla de les grans causes del segle XX que ha intentat seguir, com ara el comunisme de Mao, fins que va descobrir que l´única revolució possible és la que podem fer dins de nosaltres mateixos.
És una d'aquelles pel.lícules "amables" en les què aparentment no passa res, però que remou per dins, almenys a mi. Acompanyar els nostres quan els arriba el moment de morir, escoltar-los per arribar a reconèixer-los. Escoltar i acompanyar, és estimar els nostres.
1 comentari:
Seria un gran consol saber que hi ha "els nostres" disposats a acompanyar-nos i, el que és més difícil, a escoltar-nos en els nostres dies de vellesa. Les teves bones intencions t'honoren, Antònia.
Publica un comentari a l'entrada