LANDERO, Luis. El
balcón en invierno. Barcelona: Tusquets, 2014.
“Como en
todas las vidas, en la mía ha habido unos cuantos momentos esenciales,
deslumbrantes de tan reveladores, que te sacan del alma las verdades más hondas
y escondidas, y que de pronto te dicen más de ti mismo y del mundo que todos
los libros y la sabiduría de los maestros, y que ya se quedan en la memoria
para siempre, haciéndose fuertes en ella contra todo tipo de asaltos de la
inteligencia, de razonamientos y remedios, y señoreando en el pasado a su
capricho y a su arbitrio, indestructibles, crueles, sordos a toda súplica.”
El protagonista és un escriptor en un moment de crisi creativa que
recorda les seves arrels, el tarannà de la seva família, on destaca la figura
del pare i els diferents treballs que va provar abans de prendre definitivament
el camí de la narrativa. És una exposició de fets intercalats, situats en el
temps però sense seguir un ordre cronològic, de diferents etapes de la seva
vida. Només explica, no fa judicis. El resultat
és una exposició dels costums de la gent del camp d’extremadura, la família del
hojalateros. De com van deixar el
camp per anar a viure a Madrid, de l’adaptació al pis i a la ciutat. I com a
tema de fons com el protagonista ajunta els dos mons, del qual no es diu el nom
però el lector pot pensar que és Luis.
Aquesta autobiografia de Luis Landero explica una
història que podria ser la de la nostra família i permet aprofundir en el
coneixement de la vida a Espanya els anys cinquanta, seixanta i setanta del
segle vint. Si voleu saber-ne més llegiu la història d’una altra família
d’origen humil que va passar més o menys a la mateixa època, però amb unes
circumstàncies diferents Derecho natural d’Ignacio
Martínez de Pisón.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada