dilluns, 4 de desembre de 2017

LANDERO, Luis. El balcón en invierno. Barcelona: Tusquets, 2014.

Como en todas las vidas, en la mía ha habido unos cuantos momentos esenciales, deslumbrantes de tan reveladores, que te sacan del alma las verdades más hondas y escondidas, y que de pronto te dicen más de ti mismo y del mundo que todos los libros y la sabiduría de los maestros, y que ya se quedan en la memoria para siempre, haciéndose fuertes en ella contra todo tipo de asaltos de la inteligencia, de razonamientos y remedios, y señoreando en el pasado a su capricho y a su arbitrio, indestructibles, crueles, sordos a toda súplica.”

El protagonista és un escriptor en un moment de crisi creativa que recorda les seves arrels, el tarannà de la seva família, on destaca la figura del pare i els diferents treballs que va provar abans de prendre definitivament el camí de la narrativa. És una exposició de fets intercalats, situats en el temps però sense seguir un ordre cronològic, de diferents etapes de la seva vida. Només explica,  no fa judicis. El resultat és una exposició dels costums de la gent del camp d’extremadura, la família del hojalateros. De com van deixar el camp per anar a viure a Madrid, de l’adaptació al pis i a la ciutat. I com a tema de fons com el protagonista ajunta els dos mons, del qual no es diu el nom però el lector pot pensar que és Luis.

Aquesta autobiografia de Luis Landero explica una història que podria ser la de la nostra família i permet aprofundir en el coneixement de la vida a Espanya els anys cinquanta, seixanta i setanta del segle vint. Si voleu saber-ne més llegiu la història d’una altra família d’origen humil que va passar més o menys a la mateixa època, però amb unes circumstàncies diferents Derecho natural d’Ignacio Martínez de Pisón.