Kimazi se'n va a córrer món

Hi havia una vegada una jove Kikuyu que passejava pel seu poblat, a la falda de les muntanyes de Kenya quan, de sobte, va ser raptada per un llop.

El llop va portar la noia a una cova i perquè no s'escapés, va posar una pedra molt grossa tapant l'entrada. Al cap d'un any, va néixer un nen que tenia tot el cos recobert de pèl, com el llop, la seva mare li va posar de nom Kimazi.

Els anys van passar i Kimazi el llop i la seva mare seguien tancats a la cova. Només de tant en tant, quan el llop se n'anava, el noi empenyia la pedra movent-la una mica perquè la seva mare pogués respirar l'aire fresc de la muntanya.

Kimazi el llop creixia i creixia i, cada vegada tenia més força. Un dia aprofitant que el llop va passar moltes hores fora, va córrer la pedra un bon tros i la seva mare i ell, es van poder escapar.

Que contents que estaven! Kimazi va acompanyar la seva mare al poblat de cabanes on vivien els pares i quan va estar segur que es trobava ben instal.lada, va marxar a córrer món.

Va caminar dies i dies arribant davant d'un tros de muntanya rocallosa,on un home amb un pic, s'afanyava donant cops a la roca.

Bon dia, li va dir Kimazi. Quina feina més dura que feu. És el que hi ha. Va contestar l'altre. Bon home, perquè no veniu amb mi a córrer món?

D'acord, segur que és més divertit que això que estic fent. Va deixar el pic i van continuar el viatge plegats.

Van caminar uns quants dies i es van trobar amb un altre home que treballava ajudant a travessar el riu a les persones, portant-les a coll-i-bé.

Bon dia! bon home. Voleu fer camí amb nosaltres? Anem a córrer món. Segur que és menys pesat que això que feu.

D'acord, va dir l'altre. I ja eren tres.

Camina que caminaràs van arribar a la porta d'un castell. Van mirar pel pany i no van veure ningú. És més, la porta era oberta, així que van empényer (yiiiiiiiin) i van entrar.

Era un castell que tenia un gran menjador i en una de les parets una gran llar de foc que, curiosament, estava encesa. També hi havia una porta que donava pas a un rebost ple de menjar. El nostres tres rodamóns van treure el ventre de pena aquella nit i després, se'n van anar a dormir.

Al dia següent, Kimazi el llop els va dir: un de vosaltres i jo anirem a caçar mentre l'altre es queda al castell preparant el dinar.

Però quan van tornar de la cacera, no van trobar el seu company. Van mirar per tot arreu, i finalment, van sentir una veu que deia: auxili, socor!!!!!

Van buscar i buscar... el van trobar a dins d'un armari. Com has vingut a parar aquí? Li va preguntar Kimazi el llop. Ha sigut el pollet que m'ha tancat.

Un home que s'enfronta a la pedra de la muntanya vençut per un pollet, tu....

Al dia següent Kimazi va anar a caçar amb el picador de pedra i va deixar l'home del riu.

Però quan van tornar havia passat el mateix.

Està bé, va dir Kimazi, demà sereu vosaltres dos els que anireu a caçar i jo em quedaré per donar-li al pollet el que es mereix.

L'endemà quan va aparèixer el pollet per tancar a kimazi a l'armari, s'hi va enfrontar i el pollet va sortir corrents cames ajudeu-me.

Quan van tornar els seus companys i els hi va explicar, van quedar tan avergonyits que no van gosar dir res més. Van dinar i després en Kimazi va dir: porteu-me una bóta i una corda que us ensenyaré on s'hi amaga el pollet.

Van anar davant un pou molt fons i Kimazi va dir a l'home de la rocallosa que puges a la bóta que el baixarien pel pou. Quan era al mig del pou, l'home va començar a plorar i a cridar: auxili, puge-me, socor.

El mateix va passar amb l'home del riu.

Finalment va baixar Kimazi fins al fons del pou. Allà va trobar un cambra i a dins tres princeses. Kimazi va pujar les princeses a la bóta i va avisar als seus companys perquè estiressin de la corda cap amunt.

Els homes es van posar molt contents quan van veure les princeses. Ara, tireu la bóta perquè pugi jo els deia Kimazi des del fons de pou, però els homes van dir:
no és tan llest, doncs que s'espavili. Van tirar la corda a dins i se'n van anar amb les princeses.

Kimazi no es va rendir i va decidir mirar bé en el fons del pou a veure què més trobava. Així va trobar el pollet. Com puc sortir d'aquí li va preguntar Kimazi?

Volant. Però si no sé volar. Vés al final del passadís, trobaràs un àliga blanca, demana-li que et tregui.

Kimazi va anar a trobar l'àguila i aquesta li va dir: jo et puc pujar però peses molt i necessito carn per alimentar-me i tenir forces. Vés al prat que hi ha al final d'aquell passadís i mates un bou. La seva carn et servirà per alimentar-me.

Kimazi així ho va fer i l'àguila va complir la seva promesa però quan estava arribant a dalt del pou ja s'havia acabat tota la carn i l'àguila necessitava menjar una mica més. Kimazi es va tallar un tros de la seva pòpia cuixa i li va donar i així l'àguila el va poder portar fins a dalt de tot.

Després kimazi va anar a empaitar els dos homes que quan van veure que els atrapava van deixar les princeses i van fugir correns. Kimazi va tenir tentacions de perseguir-los però va pensar que primer calia que portés les princeses a casa dels seus pares.

Abans de tot, va dir la més joveneta, m'heu de deixar que us curi aquesta ferida que teniu.Després les va acompanyar a casa dels seus pares.

Al cap d'un temps es va casar amb la més petita i van viure molt feliços en el castell.

Conte contat