Presentació.
Tirar pols de fada.
Fragment musical.
Magenta la petita fada de Jaume Escala i Carme Solé Vendrell
La Magenta era una fada viatgera. Es llevava al matí, es posava les seves ales i apa! A córrer món.
Un dia que estava girant per l'Univers es va trobar un gran astre. Se'l va quedar mirant, amb la boca oberta, embadalida, i aquest li va dir:
Hola Magenta! Jo sóc el Sol, el gran astre del cel i dono llum i escalfor a la Terra.
La Magenta, després d'escoltar-lo, va continuar el seu viatge.
I vola que volaràs, es va trobar amb la Lluna que li va dir:
Hola Fada Magenta. Jo sóc la Lluna i dono bellesa i poesia a la Terra.
La Magenta va escoltar la Lluna i va seguir el seu camí.
I vola que volaràs, la Magenta se'n va anar cap a la Terra. Quan baixava va trobar un camí de colors que, en tocar-los, desapareixien entre els núvols. Era un camí curvat, amb forma d'arc. Sabeu de què estic parlant?
En arribar, la Terra li va dir:
Hola Magenta! Jo sóc la Terra i sóc la vida.
I de sobte, tot es va tornar negre, com la nit, com la gola d'un llop.
De presa, Magenta -li va dir la Terra tota espantada. Vés a buscar els colors.
I la Magenta va trobar el groc daurat dels deserts.
I el verd de les selves frondoses.
I el blau del mar i del cel.
I el roig encès, el taronja i el violeta dels volcants.
I també el gris trist i desolat i a dos infants que la miraven.
Qui sou vosaltres? -va preguntar la Magenta.
Som els nens de la terra.
Aleshores, la Magenta els va regalar tots els colors perquè tornessin a tenir alegria i dient adéu, es va perdre entre els estels.
Fragment musical
Ssssssss, silenci que aquí dins tenim fades. Diuen que la reina de le Fades està sempre vigilant la Terra i quan se n'assabenta que arreu del món s'explica alguna cosa sobre elles, envia dues fades joves perquè espiïn i després la informin de tot el que s'ha dit.
La història que ve a continuació porta per títol L'Elsie Piddock salta a corda mentre dorm
L'Elsie Piddock era una nena petita que vivia a Glynde un poble situat a la falda del Mont Caburn. A casa seva eren molt pobres, la seva mare no tenia diners per comprar pastissos, així que Elsie, s'alimentava de pa amb oli.
Dintre de casa, des de ben petita, l'Elsie sentia com les nenes grans jugaven a saltar a corda al carrer. Al principi només reconeixia el soroll de la corda quan picava a terra. Zas, zas, zas! feia la corda. Després va reconéixer com un xiu - xiu - xiu que eren les veus de les nenes. Quan va complir tres anys va començar a entendre el significat d'aquell xiu- xiu-.
ANdi SPANdi, SUCRE CANdi
Confits i pastís!
Pa-amb-oli-és-tot-el-que-hi-ha
avui per SOPAR!
A l'Elsie li hauria agradat tenir uns quant confits de sucre candi per assaborir-los mentre escoltava la cançó, però com eren tant pobres...
Quan l'Elsie Piddock tenia tres anys va demanar a la seva mare una corda per saltar. I la mare li va dir que NO. L'Elsie va fer cara llarga i se'n va anar a dormir. A mitja nit: zas, zas, zas ... Un soroll molt fort que venia de l'habitació de l'Elsie. El pares van anar corrent a veure què passava i quan van quedar perplexos.
- Mare de Déu aquesta criatura a nascut per saltar a corda i l'endemà al matí L'Elsie ja tenia la seva corda. Va començar a saltar i no va parar en tot el dia.
El temps va anar passant. Quan l'Elsie tenia 5 anys saltava millor que cap nena de la comarca. I quan tenia set anys, les fades ja sabien qui era.
II
També a les fades els hi agradava molt saltar a corda. Tenien un mestre L'Andi Spandi que, cada mes, durant Lluna nova, els ensenyava noves maneres de saltar:
1- El salt alt
2- El salt amagat
3- El salt com una ploma
4- El salt llarg
5- El salt fort
6- El salt "saltem totes plegades"
7- El salt lent
8- El salt de puntetes
9- El salt doble
10- El salt ràpid
11- L'últim salt
12- El salt contre cabòries
Una nit Andi Spandi va renyar la Fada Peus de Plom perquè no ho feia molt bé i va felicitar a la Peus de Ploma. Llavors la Fada Peus de Plom va dir:elis, elis! Hi ha una nena de Glynde que salta molt millor que tu.En sentir això, l'Andi Spandi va manar que l'anessin a buscar.
La fada peus de plom va anar a buscar a Elsie que estava dormida. Peus de plom va entrar dins del seus somnis convidant-la a agafar la seva corda i seguir-la fins a Caburn.
Quan la va veure arribar l'Andi Spandi va manar: salta Elsie Piddock!.
Adormida anava dient la cantarella:
ANdi SPANdi, SUCRE CANdi
Confits i pastís!
Pa-amb-oli-és-tot-el-que-hi-ha
avui per SOPAR!
Ho va fer molt bé sense cometre cap errada. Ara, farem un concurs - va dir l'Andi. Elsie, fes el salt llarg. Tot somiant, va voltejar la corda i quan la tenia amunt va saltar 4 metres. Llavors va arribar el torn de la Fada-Peus de Ploma que va saltar i va desaparèixer de la vista.
Ara el salt fort. L'Elsie va saltar i els turmells se li van enfonsar al terra. La Fada Peus de Ploma fins a la cintura.
Ara el saltem totes plegades. A la matinada, totes les fades havien abandonat i l'Elsie era l'única que encara saltava.
Andy Spandi va dir: Elsie Piddock has nascut per saltar a corda i mai no et canses. Durant un any vindràs cada Lluna nova a Caburn i t'ensenyaré tots els salts.
III
SSSssss. Voleu saber un secret? La reina de les fades ens ha enviat avui 2 fades, la Fada Peus de Plom i a la Peus de Ploma però jo no crec que hagin vingut a vigilar-nos.
Veniu aquí peus de plom i peus de ploma i ens expliqueu els sals que va aprendre l'Elsie Piddock.
El salt alt saltava per sobre de la Lluna.
Al salt amagat no hi havia qui l'enxampés.
Podia saltar entre l'esquelet d'una fulla sense trencar-lo.
Sabia doblar el salt doble.
En el salt ràpid anava tan de pressa que era com si no es mogués del lloc.
En el saltem totes plegades era sempre l'última.
En el salt lent anava tan a poc a poc que un talp tenia temps de fer una muntanyeta abans que ella toqués terra.
En el salt de puntetes tocava la terra amb la punta de les ungles.
En els salt contra les cabòries saltava amb tanta alegria que fins l'Andi Spandi es moria de riure.
En el salt llarg saltava des de Caburn fins al poble del costat.
En els salt fort s'ananava sota terra a les lludrigueres.
En els salt de les plomes saltava com si fos un fill de teranyina.
(fi de parlar les fades)
Andi li va dir: Ja t'ho he ensenyat tot. Porta'm la corda i tindràs un premi.
Quan li va retornar el mànecs eren de confit de sucre candi. Té així tota la vida podràs menjar confits.
Quan siguis massa gran per aquesta corda i te n'hagis de buscar una altra, ja no podràs fer tots els jocs que fan les fades, encara que sempre saltaràs millor que cap altra nena del món.
Va passar un temps abans que Elsie creixés i deixés de saltar. Durant tot aquell temps l'Elsie saltava amb tanta alegria que s'oblidaven tots els problemes i tot era riure.
I va ser ella la que establir l tradicció d'anar a saltar al cim del Mont Caburn cada Lluna nova.
ANdi SPANdi, SUCRE CANdi
Confits i pastís!
Pa-amb-oli-és-tot-el-que-hi-ha
avui per SOPAR!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada