COMPANY DE CONTES

Vet aquí que la meva primera idea, el meu amor a primera vista era un instrument musical que tan aviat reprodueix el soroll dels trons, com una melodia suauuu i relaxant com les onades del mar.

Des del mateix moment que en Pep ha dit que podien triar el que volguéssim li he posat l’ull a sobre. Però, un dos, tres ja! En el moment precís m’ha sabut greu llençar-me a sobre amb tota la meva energia. És aquesta educació que m’esforço a tenir i que em diu: no donis empentes per aconseguir el que vols. En resum, la Núria s’ha endut el meu primer amor.

Bé, que puc triar del que queda? M’he dit a mi mateixa sense il•lusió. El temps va passant, queden pocs segons. Ninots? No. Caixes de cartró? No. Aquell llibre del llibreter assassí? (jo si que hauria assassinat a la Núria...) No.

En un raconet hi ha una capseta daurada. És diferent de les altres, té un cert aire oriental i exòtic que m’agrada i, a més, m’agrada pensar en la idea d’obrir una capsa sense saber ben bé que hi ha dins.

El temps s’acaba, agafo la capsa i l’obro, sense cura. El temps ha passat just en el moment que obro la capsa graponerament, espargint una pols blanca, a sobre dels llibres. Com ets Antònia... No hi has pensat que a dins hi havia pols de Lluna? Ahhhh! Aquella que en Pep va a buscar cada any, a l’agost, a l’espigó de Mataró. Quina vergonya! Vessar la pols de Lluna que costa tant de recollir. Precisament jo que per voler sembla ben educada, he perdut el meu primer company de contes.

Va! No hi donis tanta importància. M’explico a mi mateixa. Ara que ja tinc el meu segon amor, un mica forçat, però amor. Seuré i pensaré per què he triat aquesta caixa.

Com som les persones, oi? Fa poca estona que hi penso i ja li estic donant la volta a la situació. Pot ser aquest segon amor és fins i tot millor que el primer per expressar que vull transmetre jo amb els contes?

Sí, perquè es tracta d’una capsa: misteri. I un conte és un misteri, no se sap què passarà, com sortirà, si les criatures que tens allà “aparentment” encantades, de cop i volta, s’aixecaran i se n’aniran. Si obres bé, no com jo vessant, i entres bé en el conte, el que trobes és màgia, pols de Lluna. I amb la màgia es pot anar a tot arreu.

Arribats a aquest punt, estic totalment convençuda que el meu segon amor és mil vegades millor que el primer.