Tot costa

No et desanimis de G. Berca i Laura Reixach.

Tot costa. Al petit coala:
Les construccions no se li aguantaven dretes
Si no guanyava a mitja cursa la deixava
Si jugava a fer saltar pedretes i les seves només saltaven de tant, s'enfadava de valent.
Si feia de pintor, s'empastifava de pintura i deixava el quadre a mig fer
Si jugava a saltar de liana en liana li costava i ja ni ho intentava

Així va arribar el dia en què no sabia a què jugar. Una mica trist, enrabiat, preocupat... Tothom es divertia menys ell que ho trobava tot avorrit.

La seva mare que l'observava, es va adonar de què li passava. I li va explicar:
- Al pare li va costar més de tres dies penjar el rètol de la porta.
- El cops que havien anat al parc per aprendre a anar en bicicleta
- Els cops de cul abans d'aprendre a patinar
- La fila que feia els dies que es pentinava tot sol

Les coses s'aprenen a fer fent-les!

Va fer cas de la mare i no us podeu imaginar les coses que va aconseguir.

Una de les coses que més costa és compartir.

La Carlota se'n va a dormir i troba un petit fantasme ficat al seu llit. MEU!
És el teu llit (no hi ha problema) però hauries de fer-li lloc a l'Osset que també vols dormir.

En despertar-se la Carlota sent una cançó que ve del lavabo. En entrar el fantasma deixa de cantar. MEU! M'ensenyes la cançó que cantaves?.

Pujat a la pila de mitjons. MEU! Si ni tan sols tens peus! O és que buscaves alguna cosa per posar-te al cap.

La Carlota parava la taula i el fantasma va untar a corre cuita tot el pa amb mantega i melmelada.
MEU!
Bon profit!Quan t'hagis menjat totes aquestes llesques de pa estaràs massa tip per tastar el pastís de poma.

Quan acabis vols que sortim a jugar?

El fantasma no sabia com es feia això de jugar amb algú. No volia baixar del gronxador. MEU! En comptes de llançar la pilota, la va agafar i se'n va anr corrents, dient MEVA!
I es va asseure damunt de les bales.

Ja n'hi a prou, si penses estar així tot el dia... jugaré jo sola. Adéu fantasma.

Es va acostar, sense dir res, volia jugar amb ella.

La Carlota li va ensenyar uns quants jocs. Al final del dia ja podia llançar la pilota nou vegades sense cridar MEVA!

Van fer creps junts.

Sona el timbre de la porta.

Hola! Vinc del castell de dalt del turó. Un dels nostres fantasmes ha fugit. L'heu vist? És petit i blanc i no comparteix les coses. No sap juagar amb els altres.

No va dir. Només en conec un i és molt amble: t¡obre el llum de nit, t¡omple la banyera, et tria els mitjons i t'unta el pa amb mantega. A més fa unes creps boníssimes. En vol una?

Van sopar, ballar...

És sorprenent, t'assembles molt al nostre fantasme, però ets més trempat. És una llástima que no siguis ell. Els seus pares l'enyoren.