El drac Xerrac

Un drac amb un coll llarg i transparent i una finestra a la panxa.
No era dolent però tenia molta gana.
Anava per les masies i pobles de la Garrotxa i es cruspia els nens sencers.
La canalla s’ho passava d’allò més bé perquè lliscar coll avall era tant divertit com baixar per un tobogan. Sempre i quant estigués la finestra oberta, és clar!
El drac no parava d’atipar-se. Gastava molta energia caçant infants però no li feien profit perquè així que baixaven, saltaven per la finestra de la panxa, i sortien cames ajudeu-me.
La gent de la comarca estaven amoïnats. Van fer una reunió on van prendre una decisió.
L’ajudarien a trobar una balda per a la finestra, amb una condició: s’havia de fer vegetarià.
En un primer moment el drac no ho va acceptar, però passats uns dies, s’anava aprimant com un fideu i ja no li quedava energia per a la cacera.
Va reflexionar i va decidir canviar de parer, canviar de parer és de savis.
Van posar en marxa el nou pla. Una vegada fetes les obres a la finestra de la pansa li van portar fruita de tota mena: síndria, plàtans, pomes…
També li van portar verdures.
I llegums.
El drac Xerrac va treure el ventre de pena, però com que s’ho empassava tot sencer, amb els pinyols i les llavors, al cap de poc, van començar a brotar-li plantes per tot el cos.
Semblava un hort esponerós i nòmada (descripció).
La gent del poble es van adonar del nou problema i es van posar a pensar fins que van trobar la solució: l’alliberarien de la seva càrrega collint-li la fruita madura, la verdura i els llegums. Donarien al Xerrac tot el que necessités per menjar i la resta s’ho menjarien ells.
En Xerrac era un jardí ambulant. To va anar com una seda durant anys i panys…
La vida del drac xerrac va ser molt llarga i tranquil•la. Tothom el volia i l’estimava. Molta gent menjava de franc gràcies al drac Xerrac que tenia la finestra a la pansa.
Va passar el temps i el drac Xerrac es va fer vell i va començar a sentir-se cansat. Un dia es va estirar en una plana i es va quedar adormit molt profundament, tant que, de mica en mica, es va anar enfonsant i desaparegué dins la terra. En aquell lloc va aparèixer un turó. Aquest turó no ha parat de produir fruites, verdures i llegums per alimentar els habitants del poble.