La bruixa Kipeutú

Un conte de Françoise Moreau-Dubois.

A la mare se li han acabat els bolquers per a la filla petita. El seu fill gran, en Nicolàs, i la mainadera Pepa van anar a comprar-ne. A fora al plou i en Nicolàs no entra a la botiga, es queda dins del cotxe.

En Nicolàs està trist, des del naixement de la seva germaneta, el pare i la mare, es passaven el dia fent-li somriures i carícies a la nena. No tenen temps per cordar-li la seva capa de ZORRO. I quan demana a la mainadera que li expliqui una història ella diu:

- Oh! ara no puc perquè la germaneta s'ha fet caca.

En Nicolàs està trist. Sempre se l'obliden en algún racó. Aleshores, baixa del cotxe i comença a caminar sol per la vorera. Ningú no es preocupa d'ell. Llavors, estira l'abric d'una senyora gran i li diu:

- Senyora, m'he perdut, els meus pares m'han abandonat!

La senyora porta un abric negre, uns ocells tot divertits al cap i té pèl a la barbeta. En Nicolàs se n'adona que és una bruixa. Ella se l'emporta a casa.

Viu en una autèntica casa de bruixa amb cortines fetes de cues de conill i una dotzena de gats blau i rosa. I la senyora li diu:

- M'agradaria saber per què els teus pares no volen saber res de tu!

- Doncs... perquè tenen una nena petita. Jo sóc massa gran per interessar-los!

- Saps? Diu la senyora, jo sóc la bruixa Kipeutú. En què vols que transformem aquesta nena per treure'ns-la de sobre?

En Nicolàs pensa.

- I si em transformeu a mi en un nen petit? Pot ser els meus pares m'estimarien més, com abans!

Llavors la bruixa escup tres cops a l'aire i diu:

Perdiu quan cridaràs,
corb quan cantaràs,
es farà petitonet,
en Nicolàs.

I agafa el bebé Nicolàs a coll i va a trucar a la porta de casa dels seus pares:

- Hola! Els hi torno el seu petit Nicolàs. L'he trobat al carrer, estava perdut.

El pare està molt trist.

- S'equivoca senyora, el nostre Nicolàs és un noi gran. Jugava a futbol amb mi com un campió!

La mare, amb els ulls vermells, diu:

- Però, senyora, ja tenim una nena petita, ens falta el nostre fill gran que em feia aquells dibuixos tan bonics!

Llavors la bruixa diu baixet:

Perdiu quan cridaràs,
corb quan cantaràs,
torna a ser gran
en Nicolàs.

En Nicolàs salta, s'estira, es frega ells ulls i es pregunta què hi fa damunt la catifa del saló. El pare obre la porta:

- La dormida s'ha acabat ZORRO. Tinc el temps just perquè juguem un partit de futbol.

- Visca! Crida en Nicolàs ZORRO que pensa:

Després, a la mare li faré el dibuix de la bruixa Kipeutú amb tots els seus gats.