L’àvia pirata

Un conte de la Geraldine Durrant que m’ha recomanat la meva filla.

L’avia és genial, cuina pastissets, fa mitja i abans de que sortim de casa sempre ens diu: abrigue-vos! Ningú diría que, de jove, l’àvia va ser pirata.

Fa molt i molt de temps, va embarcar en EL POP NEGRE, amb els seus companys de viatge, el Cor de Pedra, el Dits Largs i el Navalla Esmolada.

Tenia els cabells de color panotxa, duia mitges ratllades i bebia xerès. Els pirates acostumen a beure rom, però l’àvia diu que el xerès fa més per una senyora.

La piratería no és la vida que tothom somia, però l’àvia diu que si tant et fa dormir en una hamaca i que et digui “El Terror amb Trenes” o “La Sirena Boja” és una professió a la que s’haurien de dedicar més noies.

Has de navegar moltes hores però al final t’hi acostumes, i si, a més, t’agrarda menjar peix i observar els ocells, encara millor.

L’àvia ja no es dedica a la piratería però encara passeja per casa amb el barret de pirata i talla el pollastre rostit amb un sabre. Diu qué és com si tornés als vells temps.

També té un cocodril a sota del llit. És força inofensiu, però si està de mal humor, l’àvia ha de fer un salt des de la porta de l’habitació per pujar al llit, perquè no li mossegui els turmells.

L’àvia és molt activa per l’edat que té. Es capaç de fer un triple salt mortal cap enrera. Tot i que ella és molt modesta. Diu que només és un exercici que va aprendre del Gran Gerard de Goma, un dia que el venerable heroi s’entrenava al trampolí.

Va ser el Gran Gerard de Goma el que li va donar el cocodril, i l’avi diu que el consent massa. L’àvia sempre li prepara un peixets deliciosos per sopar… i per l’aniversari li fa un superpastís verd especial. Té massa gust d’algues per alguns, però almenys no és el típic pastís de xocolata.

El pollastre sorpresa que cuina sí que és boníssim. És sorpresa perquè no és pollastre sinó cargols de mar. Però l’àvia diu que quan ets al mar t’has de conformar.

El pobre avi va descobrir que el gelat bomba que prepara porta pólvora de debò… i quin ensurt que va tenir!

Però l’àvia li va dir que allò li passava per fumar a la taula. Al final l’àvia va ser comprensiva i el va rescatar. No ha estat la primera vegada que ha tret l’avi d’un mal pas.

Quan es van conèixer, els companys de viatge de l’àvia l’havien penjar cap per avall, per buidar-li les butxaques de monedes. L’àvia es va posar feta una fera. “Deixeu aquest mariner d’aigua dolça, o us faré passar per la quilla a cada un de vosaltres”-va bramar.

Creiu-me, quan l’àvia s’enfada… val més que no li digueu res.

L’avi va dir que va ser “amor al primer ensurt”, i a l’instant va demanar al capità que els casés. Havia conegut la pirata més bonica de tots els mars de món!

El vel de l’àvia eren deu metres de xarxa de pesca de la més refinada. I duia un pom de núvia de coral…

Després de la ceremonia, a popa tothom va estar ballant fins la matinada. En acabar, van acomiadar els nuvis.

L’àvia es va comprar una caseta a la costa amb el botí de pirata i se n’hi va anar a viure amb l’avi. Tot i que l’avi i el cocodril li fan molta companyía, jo sé que de vegades enyora els seus vells companys d’aventures, el Cor de Pedra, el Dits Llargs i el Navalla Esmolada.

Per això, abans de dir-nos bona nit, ens explica històries de quan ella era pirata. Després el cocodril i ella es treuen la dentadura i s’esmunyen sota la manta.

Ronquen plàcidamaent mentre somien aquells temps tan feliços a bord d’El Pop Negre.

Dedicat a tots els que, en un moment o altre, hem volgut ser pirates.