El capità Calabrot

Seguim amb els pirates. Perquè no sempre les coses són el que semblen al primer cop d'ull.

Hi havia una vegada un pirata terrible anomenat Calabrot. Havia saquejat i enfonsat molts vaixells i havia passat per la quilla a molts mariners. Els que navegaven li tenien por i a tots els ports del món, s'explicaven les seves aventures.

Un dia en Calabrot va decidir canviar de vida i es va anar a viure a una illa perduda al mig de l'oceà. Allà feia una vida molt tranquil.la, conreava un hort petit, passejava, cuinava peix a la brasa per dinar... I, sobretot, tenia cura de cofre on guardava el seu tresor.

El que més li agradava era enterrar i desenterrar el seu cofre. Quan ho feia, s'hi estava hores mirant les seves joies i després, l'enterrava i feina un plànol del seu amagatall.

A les nits, en Calabrot seia a la seva hamaca, treia la seva pipa i es posava a fumar mentre recordava els abordatges que havien fet, les baralles, les festes amb ron... Mentre xiuxiuejava velles cançons de pirates.

Una tarda, mentre passejava per la platja va veure un vaixell pirata que s'acostava a l'illa. Tot sorprès es va amagar al darrera d'una roca i va començar a observar.

Quan el vaixell va arribar a la platja, de dins va sortir un home que anava ple de tatuatges i cicatrius, amb cinc o sis dents d'or. L'home va arrossegar el vaixell per la sorra, va descarregar un cofre enorme, un pic i una pala, i es va endinsar al bosc.

En Calabrot sempre havia viscut sol a l'illa i, encara que tenia moltes ganes de parlar amb algú, l'aspecte d'aquell visitant li va fer una mica de por.

UN ALTRE PIRATA HA ESCOLLIT LA MEVA ILLA PER AMAGAR EL SEU TRESOR, va pensar.

El visitant va caminar i caminar fins que va arribar a una clariana del bosc on es va aturar, va mirar a un costat i l'altre, fixant-se en la situació de cada arbre, i va començar a cavar un forat molt fondo.

Quan ja havia fet un forat molt profund, va ficar-hi el cofre i el va tapar bé, trepitjant el terra amb els seus enormes peus. Després va tornar a la platja, comptant les seves passes i fent anotacions en un paper.

Quan va arribar a la platja començava a fer-se fosc. Va encendre un foguera, es va tapar amb una flassada i anava mirant les anotacions que havia fet.

El Calabrot l'estava guaitant. es quedarà aquí va pensar mentre tornava al seu cau.

En Calabrot se'n va anar al llit però no podia dormir: li ballaven pel cap records d'aventures passades, olor de pólvora i fragor de batalla. Tot d'una es va aixecar, es va vestir de pressa, va agafar una pala i va córrer cap al bosc. Els seus ulls havien recuperat una lluentor oblidada i a la seva cara es dibuixava un somriure feroç.

Quan va arribar al bosc va desenterrar el cofre de l'altre pirata a corre-cuita i després s'hi va seure al damunt, esbufegat però feliç. El seu cor tornava a sentir-se jove.

Va arrossegar el tresor fins al seu cau i el va amagar. Demà l'enterraré i dibuixaré un plànol va pensar. D'una vella arca va treure el seu sabre i les seves pistoles. D'una altra caixa va treure una casaca, unes botes, un barret i la bandera que onejava al pal major del seu vaixell.
En Calabrot va estar tota la nit ataconant, greixant i enllustrant. A trenc d'alba va començar a vestir-se lentament. Estava disposat a treure l'intrús de la seva illa i quedar-se el tresor. Continuava sent un pirata!

Va caminar fins al bosc i es va esperar assegut darrera un arbre. El temps passava lentament i el seu somriure va anar desapareixent. Després d'una nit tant inquieta, estava esgotat i recordava l'aspecte terrible de l'altre pirata.
Ja pensava en desenterrar de nou el tresor quan va sentir passes i que algú s'apropava cantant una cançó.
En Calabrot es va ajupir per tal que no el veiés. Esperava les malediccions i juraments del seu rival en veure que només hi havia un forat on havia enterrat el tresor.

Però no va escoltar res. Després d'una estona en Calabrot va treure el cap. L'altre pirata estava agenollat davant del mateix forat on hi havia el seu cofre. Semblava a punt de plorar.
En Calabrot armat fins a les dents davant d'un vell pirata cansat a qui havia robat els seus estalvis, va sentir vergonya.

En Calabrot no sabia què fer. Mai s'havia sentit culpable. Va murmurar una maledicció pirata. Va mirar el seu sabre, les seves pistoles, el seu ganivet i, tot d'una va tenir una idea que el va fer somriure.
No cal ser valent només per barallar-se va pensar mentre s'aixecava. Es va acostar a l'intrús per darrera i suaument li va posar la mà a l'espatlla.

Des d'aquell dia, a la petita illa perduda en la immensitat de l'oceà hi ha dos tresors.
A les nits dos vells pirates d'aspecte terrible s'ajeuen a les seves hamaques a la llum de la lluna, treuen les pipes i es posen a fumar. I s'expliquen abordatges, baralles i festes amb rom, mentre entonen velles cançons pirates.

Autors: Alberto Sebastián, Carles Arbat