Qualsevol motiu és bo per compartir amb els altres allò que ens agrada fer. Aquesta vegada a més, és important, recaptar fons per ajudar a guarir les malalties relacionades amb la regeneració i transplantament d'òrgans i teixits. La Silvia Tosca i una servidora, Antònia Caño, ens hi vam apuntar ràpid.
Entenc que és un egoisme positiu, ens ho passem bé cantant i explicant contes, mentre col.laborem en una bona causa.
Vaig començar la sessió explicant el conte De què fa gust la lluna, de Michael Grejnie i en acabat, parlant de lluna i de llunàtics, vaig fer referència al pintor Vicent van Gogh a qui Don Mac Lean, va dedicar la cançó Starry nigth, que la Sílvia interpretà.
A continuació, el conte Milo l'armadillo, de Jan Fearnley, fantàstic. Parla d'una nena, la Mariona, que volia un conill rosa i suau, però li van regalar un armadillo rosa... La cançó de Puff era un drac màgic va permetre il.lustrar el tema de la complicitat que les criatures viuen amb les seves mascotes.
I per acabar, Alberta va en busca del amor de Andrea Hebrock, dos talpets que descobreixen l'amor, tot vivint situacions divertides. La cancó Come away with me, de la Norah Jones, posà fi a aquesta sessió de contes i cançons de solidaritat.
L'acte, organitzat per les associacions de pares del municipi, s'havia preparat amb cura, hi havia tallers, inflables i atraccions per als nens i, com no, xoxolota al matí i botifarra pel migdia. Els veïns del poble van passejar pels estands i el sol ens va temperar el fred típic d'un matí de desembre.
Un matí rodó.
Antònia Caño
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada