La barbera

Si no m'escriu aviat li tallaré alguna cosa... I és que les meves arrels caminallums em ragen pels descosits i allò de "si no eres pa mi no serás pa nadie Maria Manuela". Uf..., ja ho he dit. Ho he mamat! 

Tranquils...que ningú s' esveri, una bona educació, responsabilitat professional i vocació com a mare de família, fan la resta.Això apaivaga qualsevol, et fa tocar de peus a terra. Sí ja toco, però ahi las! Tenia ganes de volar una mica que em donés l'aire, saludar aquell estel fugaç que tinc a la porta de casa. Ell com jo, apareix i desapareix, no pot estar sempre al mateix lloc. Ell, com jo, brilla i s'apaga per estones.

Ara, quin plaer escoltar la cançó de La barbera, jo ho diuen que la música calma les feres. Ahi, sí, avui necessito música, el meu esperit està esverat.

Abraça'm, se'm fa tan dolç el teu bes...

LA BARBERA
Lletra: Maria Aurèlia Campmany - Música popular
Sembla que, antigament, les barberes de París tenien molta fama perquè algunes exercien, a més, l'ofici més àntic del món. Compte! El segon ofici més antic del món és el de bibliotecari.

A París hi ha una barbera
més bonica que un dia clar
i com que diuen que és tan bella,
i bé jo, me n'hi vull anar.

Vaig anar-me'n a l'horabaixa
per arribar en sortir el sol;
la barbera era a la finestra
i em preguntà "Jove què vol?"

"Jo voldria que em fes la barba
si no fos massa demanar."
"A punt tinc totes les navalles,
el galant jove, pot entrar."

"Mentre ella em feia la barba
tres cops vaig perdre el color."
"Potser us faig mal amb la navalla."
"No, bonica, és el teu amor."

"El meu amor", -contesta ella,
"el meu amor és lluny d'aquí;
un gran vaixell se l'emportava,
se l'emportava, mar endins.

Els mariners que el vaixell manen
van vestits de vellut vermell.
I els capità que els comanda
té el meu amor, per sempre més."

Blaus de l'ànima
Canta Maria del Mar Bonet.
Musica Manel Camp.