A cop calent escrius això que escrius:
una consigna, un repte, una esperança;
totes les veus de la terra et fan eco,
els ocells volen baix per apropar-se't
i els peixos que remunten el corrent
et fan costat. No et negaràs, negant-te,
si dius que, esborradís, només et resta
l'orgull d'aquestes mans que no se sotmeten
i el joc dels ulls per mirar endins i enrere.
Truques insistentment a moltes portes
però ja saps que no hi haurà resposta.
Doncs bé, que cadascú reculli el seu
cadàver i, si pot, miri de fer-se
un enterrament digne, presentable.
Ara és molt fosc per qualsevol sorpresa,
però el present no es descriu sense el risc
de perdre-ho tot per afirmar la tràgica
misèria del viure. A cop calent
escrius això que escrius, i vius, i creixes.

Miquel Martí i Pol