Dins la quietud de la cambra
del pis, amarat de riera,
la dona busca dins seu
essències de vida.

El seu cos s'estremeix
per l'espetec d'emocions viscudes.
D'una en una, les anirà evocant
mirant-les amb somriure amic.

Després, a poc a poc,
les guardarà al calaix
tancat amb ulls de pluja,
mentre el deler
nodreix els seus sentits.