Avui tinc l'ànima negra. De normal sóc d'aquelles persones positives, de les de l'ampolla mig plena. Sempre busco la part bona de les coses i miro d'aprofitar les oportunitats. Però avui, els núvols negres vénen a visitar-me i omplir-me de fum, d'un fum negre de bosc cremat, de somnis trencants. I em pregunto, fins quan podré aguantar tant de dolor d'ànima sense trencar-me en mil bocins, esclatant.
Alguna vegada he sentit a dir que quan trepitjen un negre canta un blues, però jo no sé cantar i maldo perquè tot aquest dolor de les retallades, de les injustícies, de les burles cap a les persones decents, de pixar-se els valors, del triomf de la ignorància i del prototip de rossa "del bote"...
Com deia, no vull que totes aquestes desgràcies, algunes provocades, em transformin. Quan un gra de sorra entra en una ostra altera el seu equilibri i aquesta, fa una perla. Heus aquí la meva perla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada