Indolent

Res més simple que buscar una paraula per expressar una emoció, sense ànsia de res... Adequada en un dia com avui, amb temperatures a l'alça. Ufffff! No paren de dir, i d'escriure, que baixaran que estem a la fi de l'onada de calor. Sempre estem a la fi d'alguna cosa, però mai res s'acaba, tot retorna, una i altra vegada, com aquella vella melodia que tant m'agrada "When You're Smiling", de l'amic Louis. I és quan tu somrius.... els meus dits, salten pel teclat.

En moments com aquest la vida és bella. Miro el cel, d'un blau intens, brillant, ple de llum i després, a sota, els arbres núvolsverds de la Muntala, majestuosos. Renoi! Si no fos per aquest mosquit que s'acaba d'aturar al meu turmell, aquest seria un lloc idíl.lic. Fins i tot amb el mosquit, ho és. Gaudeixo del moment mentre evoco les onades de la mar del matí, però, com descriure el soroll? Era així? Nnnnnnxxxxxsssssssss. Avui, mentre les mirava, he passat una bona estona buscant les consonants del so, n'he provat unes quantes, però res, cap m'ha convençut. Després ho he intentat amb les vocals..., encara menys. Finalment, sembla que la "x" i la "s" són les que més s'adiuen. Serà per allò del silenci?

Cada dia busco el silenci mentre escolto el meu voltant, la cadernera, el gaig, l'aigua del xipollejar dels nens a la piscina, la brisa marina... El silenci em permet sentir el pas del temps, de les hores de pau, tranquil.les, indolents.