Festival d'estiu de Caldes d'Estrac 2012

¿Què aferrem millor, allò que captem amb els nostres sentits o allò que copsem amb l'enteniment? La resposta és perillosa, perquè si ens inclinem a creure que la possessió material és més segura que la intel.lectual o l'espiritual, la pregunta següent pot deixar-nos atuïts: ¿Què és allò que perdem més radicalment, les coses que havíem captat materialment o les que havíem captat per la via afectiva o intel.lectiva? Davant del segon interrogant, el materialista strictu sensu queda derrotat. És evident que les coses materials, un cop perdudes, ho són del tot, irremeiablement; en canvi les coses intel.lectives o espirituals poden, almenys, no morir sinó amb nosaltres. Aleshores, ¿què és o en què consisteix aquest més de l'intel.lecte o de l'esperit sobre la materialitat?

Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés,
d'aquest donar-me: com si ho fes
un jo de mi que m'ignorés.
Jo em donaria a qui es donés
a canvi meu per sempre més:
que res de mi no me'n quedés
en el no-meu que jo en rebés.
Jo em donaria per un bes,
per un de sol, però que besés
i del besat em desbesés.
Jo em donaria a qui em volgués,
com si ni jo me n'adonés:
com una almoina que se'm fes.

 Tant el el fragment de text, com el poema, són de Josep Palau i Fabra.