Maria

Com el so del piano del nocturn de Chopin, les lletres vénen a mi cantaires, juganeres, per fer-me somriure, feliç, amb les emocions activades. Mentre capto el meu voltant amb els sentits, amb la pell eriçada. No hi ha res com escriure a raig, sentint cada mot. Tot d'una, un formigueig em recorre de dalt a baix, com un calfred, però agradable. Ara, si tanqués els ulls, podria volar amb la imaginació a qualsevol lloc, podria abraçar-te, petita, primeta, com t'enyoro. Porto tot el dia emprenyada amb tu, perquè no vas fer les coses com jo hauria volgut, però l'enuig es desfaria, com un trosset de sucre en un vas d'aigua, si em fessis un petó.

Nina, em costa seguir-te, entendre la teva manera de fer les coses. Hi formes més senzilles, però a tu sembla que només t'agraden, si són ben complicades. El camí més difícil, més tortuós, aquest és el més atractiu per a tu. De debò, desitjo tant que te'n surtis però mentre fas el camí et miro amb els braços oberts pensant, ai que caurà! Com quan vas fer els primers passos. Nineta, cuida't molt perquè jo aquí, amb les braços oberts, només sento l'aire que corre. I per molt que estiri i obri els dits, no puc abraçar-te.