Amb totes dues mans, alçades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat

No sé per què però sempre he tingut una estimació especial per les bruixes. Allà on hi hagi una bona bruixa que es treguin totes les fades. Aquestes últimes, sempre les he trobades soses, ensucrades. En canvi, les bruixes són amigues de les fogueres. Ei, de bon rotlle, ara no estic pensant en els incendis. Penso en la flama encesa que és una vida, una passió, una il.lusió, un projecte... Evoco tot el procés d'un foc de vida, l'espurna, la flama, el foc viu i el caliu, les brases que queden en acabat. Si bufes una mica la brasa, encens un altre foc, de vida. Va per elles, per les bruixes!