Somni

No és culpa meva no poder oblidar determinats rostres, ni llocs, ni situacions. Ells són insensibles, volubles, els manca memòria. Però jo no puc oblidar. Una curiosa maledicció em porta, una i altra vegada, a recordar cada tret, certa paraula, cada instant d'alegria o de tristesa. En canvi, els mesos han anat passant. Quina criaturada... No hauria de donar voltes al mateix somni que, a poc a poc, s'ha tornat inofensiu, meitat realitat, meitat producte de la meva imaginació. M'he distanciat d'ell a mida que passa el temps, com s'oblida un llibre venerat. Encara m'agrada, però aleshores creia en ell. Ara sé que només era poesia, invenció, una quimera, gairebé res... Així doncs, m'hauria de guardar de l'absurd passeig davant de la porta que sempre romandrà tancada per a mi, d'evocar un detall concret, un somriure, una veu, una mirada que, de sobte, ressuscitarien el somni, donant-li densitat, claror, gust de realitat.
*******
 Adaptació d'un fragment del llibre "Los perros y los lobos" d'Irène Némirovsky.

La novel.la presenta la vida d'uns exiliats ucraïnesos, jueus, que fugen a Paris després de la revolució bolxevic (1919). Tots ells són membres de la mateixa família, els Sinner, però de classes socials diferents. D'una banda estan Ada i Ben, pobres, i de l'altra Harry fill d'una poderosa família que, de seguida, estableix aliances amb la classe social que té el poder a París. Entre els protagonistes hi ha una història d'amor plena de generositat, rivalitat, gelosia... real com la vida mateixa. Némirovsky ho basteix tot utilitzant un llenguatge ple de metàfores que delecta.