Plou, l'aigua crepita el vidre. El pensament s'enlaire cap els núvols i em delecta amb records d'alegres crits, de cares somrients, de petons dolços, d'abraçades... I tot seguit davalla obrint la porta dels anhels, ja quasi inconfessables. En la tarda tranquil.la de pluja, tot ben barrejat.
Veus apagades i properes del partit de futbol que en Jaume retransmet. I l'olor de les flors de gessamí, espargides sobre les petxines de la safata de vidre, que m'acaricien els sentits. N'agafo una, em frego els llavis i sento les pessigolles. Carícies de gessamí, sou embriagadores!
Maria Magdalena de Leonardo da Vinci, a la
catedral de Burgos
També li agradaven els perfums, a ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada