Et vull explicar la història d'un gos. No era un gos com els que estem acostumats a veure. No era un petaner petit, ni un buldog d'aquests que tenen el morro aixafat i els ullals punxeguts. No, aquest era un animaló de pèl sedós, bon corredor, eixerit, amb les orelles dretes. En poques paraules, era la gossa de pastor més bonica que et puguis imaginar. Vivia a les muntanyes d'Escòcia amb el seu amo i l'ajudava a guardar les ovelles. Es deia Perleta.
No et pots imaginar com era d'eixerida. Vigilava sense descans que les ovelles i els seus xaiets no prenguessin mal. De bon matí menava el ramat a pasturar i cap al tard el tornava al corral. Quan les ovelles s'espantaven i corrien cap aquí i cap allà amb perill de perdre's, la Perleta sabia què calia fer. Corria cap a la dreta bordant i grunyint i després cap a l'esquerra grunyint i bordant, fins que tot el ramat s'aplegava a la porta del corral. Aleshores la Perleta els feia passar de dret tant bé com el millor pastor.
A la Perleta li agradava el seu ofici i el feia de bon cor.
Va passar el temps i el seu amo es va fer massa vell per viure tot sol a la muntanya i va haver de baixar a casa dels fills. Així que va regalar la Perleta a dos minyons d'un poble de la vora que vivien a la terra baixa. El pastor pensava que els minyons serien un bons amos per a la Perleta. I ho va encertar. A la nova casa, tota la família, des de l'àvia fins a la criatura de bolquers, van fer-se molt amics de la nouvinguda. Era tan bonica, tan carinyosa, i tan ben ensenyada!
Així és que la Perleta vivia al poble, lluny de masies i de muntanyes, només amb carrers i cases. Només havia de vigilar una mica la casa. Semblava contenta i continuava eixerida com sempre.
Però vet aquí que al cap d'un temps els seus amos van començar a notar una cosa molt estranya. Cada dimarts, al voltant de les nou del vespre, la Perleta desapareixia. La cridaven, la cercaven... però res. I fins al dimecres al matí no la tornaven a sentir gratant la porta demanant entrar. Apareixia amb la pell sedosa coberta de suor i tacada de fang, cansada, però amb una lluïssor als ulls...Semblava que volgués explicar als seus amos on havia estat.
Cada setmana passava el mateix. Ningú no podia descobrir on es ficava la Perleta el dimarts al vespre. Van provar de seguir-la, però aviat la perdien de vista. Van provar de tancar-la, però fugia. El misteri es feia cada vegada més gros.
On podia anar la Perleta? No ho endevinaràs pas, com no ho endevinaven els seus amos. Però jo t'ho diré.
Prop del poble on vivien els amos de la Perleta hi havia una vila on cada dimecres feien un gran mercat. Allà es trobava tot allò que es pot comprar i vendre: vaques, ovelles, gallines... Cada dimarts cap al tard els pagesos del voltant baixaven cap a la vila amb el bestiar que volien vendre, i el portaven pels carrers que duien a la plaça del mercat. Aquests animals no estaven acostumats al soroll de la vila, ni als cotxes i donaven molta feina i feien passar moltes angúnies als qui els guiaven. De seguida es dispersaven corrent per tots costats. Mes en el pitjor moment, una mica abans de la sortida del Sol, els pagesos veien arribar una gosseta de pèl sedós, orelles dretes, corrent ràpidament cap al mig del ramat.
La gosseta corria com el vent a dreta, a esquerra, endavant, endarrera, sempre ajudant les pobres bèsties esvarades fins que eren als estables. Tots els altres gossos plegats no feien la feina que feia aquella bestiola misteriosa. Tothom n'estava admirat. Ningú sabia de qui era ni d'on venia. Els pagesos s'havien acostumat a esperar-la cada setmana i, entre ells, l'anomenaven la Capitana.
-Ja tenim aquí la Capitana. Ara s'arreglarà tot. Més d'un pagès hauria volgut endur-se-la, però ella no es deixava mai i desapareixia així que tenia la feina enllestida.
Cada setmana passava el mateix i ningú sabia de qui era la gosseta desconeguda.
Un dia, els amos de la Perleta van anar a una masia per parlar amb el pagès i se la van endur.
Així que el pastor la va veure van cridar:
- Però si és la Capitana!
Aleshores ho va explicar als seus amos que no sabien de què anava tot allò. Quan ho van saber van comprendre per què s'escapava la Perleta i encara la van estimar més.
La Perleta sabia que la gent de bé, així com els gossos de bé, sempre troben la manera de fer un favor als companys.
La Perleta va continuar fent el mateix mentre va tenir forces. Si l'haguessis vist... sempre tan carinyosa, tan eixerida i tan intel.ligent...
I conte contat...
Audio and voice recording >>
Adaptació d'un conte extret del llibre de la Sara C. Bryant "Com explicar contes" que ha adaptat el conte de John Brown "Rab et ses amis".
Dedicat a la Maria, la meva princesa, una bona cuentista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada