Conte

L'Anna era una nena molt ben educada i mai no deia cap mentida, ho no muntava cap catrastrofa, ho escandol i sempre endreçava quan acabava de jugar a la havitació i si jugava el menjador no ho deixava tot per terra i la seva mare quan a vegades tenia presa li deixava fero i aixi heu de ser sempre.

(Transcripció d'un text d'una nena de vuit anys).

***

La Maria era una nena molt sensible i intel.ligent. Xerraire, inquieta, era capaç de distreure a tothom per anar fent la seva, anar a la seva bola, que diríem ara. Aquesta intel.ligència emocional se li apreciava des de molt petita. Eixerida, observadora i mediadora, va captar que si la seva mare hagués tingut una altra nena, l'hauria anomenat Anna, per això ella, anomenava amb aquest nom a les protagonistes dels seus contes. La Maria s'estimava molt la seva mare, tot i que mai li deia, de fet, era molt difícil dir a una dona com la seva mare que l'estimaves perquè la seva mare...

La mare de la Maria era inquieta, entusiasta, treballadora, endreçada, estudiosa.... Amb tants interessos resultava una mica inaccessible, sobretot per a una nena que nomes volia parlar de contes i d'històries imaginàries. Així que la Maria es limitava a anar al seu costat i només, de tant en tant, li deia: MARE... I quan ella li deia QUÈ, no sabia com continuar.

Ara que la mare de la Maria no té tantes inquietuds com abans, veu la seva filla i pensa: és com jo, com jo era a la seva edat. Ai, Déu meu, se la fotarà! D'altra banda, no pot evitar sentir un noble orgull perquè la sent autèntica, valenta, sincera... Només prega per a que tot aquest camí de vida, amb el pas dels anys, la dugui a trobar la pau, la mateixa que ella, ja ha trobat.