Ja de petits ens agrada cultivar la imaginació. Bé, jo no sé a tu? Almenys a mi, m'encantava. No necessitava gran cosa, uns quants personatges, una mica de públic i ja tenia la història a punt per ser escoltada. En tenia tot un repertori, de prínceps i princeses; de reis i reines; de noies estranyes amb tres ulls, amb un i amb dos, és clar. Antonieta la fantàstica!
Segurament és per aquesta afició meva els personatges il·lusoris que m'agraden tant els llibres de Juan Marsé. Tot just acabo de llegir Rabos de lagartija, m'ha atrapat. Només et diré que la veu del narrador, és el nen petit que parla, ja, des de la panxa de la mare. La mainada dels llibres de Marsé s'emmiralla en la societat de la post-guerra, on transcorren les seves aventures, i protagonitzen escenes cruels i sòrdides. Jo encara no havia nascut, però ho descriu tant bé, que és com si ho veiés.
Si ets escèptic amb respecte a la meva observació, et convido a que donis una ullada a Si te dicen que caí, de Vicente Aranda, amb alguna escena que supera el sado de les cinquanta ombres... Tot i que, com diu la meva amiga I, no les he llegides i no puc opinar.
Ei, aquí tens la llista de Juanillo. Genial!
50 llibres que et faran oblidar Grey
2 comentaris:
Fa una tarda plujosa sense ganes, moment bo per voltar-te de lectures de companyia.
El llibre ha de ser amable al teu costat i, pel que dius, Marsé ho és.
Cada lectura una carícia, Antònia.
Doncs, sí jo aquesta tarda m'he envoltat amb "Los miserables" que a la pàg. 52 diu: Monseñor Bienvenido tenía lo que el pueblo llama "una hermosa cabeza" pero era tan amable que hacía olvidar su hermosura.
Els clàssics... Deliciós. Olga, estic d'acord amb tu, hi ha lectures que són una carícia.
Publica un comentari a l'entrada