La Carlota era una princesa rosa. Amb el seu vestit rosa, l'armari ple de roba rosa i una habitació amb un llit, uns llençols i un coixí roses. Però la Carlota estava farta del rosa i de ser una princesa.
Hi ha res més avorrit que ésser una princesa rosa?
Les princeses són tan cursis que només amb un petit pèsol amagat sota cent matalassos perden la son. La Carlota, però, podia dormir com una marmota fins i tot damunt d'un elefant. En una ocasió va conèixer una princesa que es passava tot el dia besant gripaus de l'estany per veure si algun es convertia en el príncep blau. Però la Carlota no volia un príncep blau.
Per què no hi ha princeses que solquen els mars en cerca d'aventures? O princeses que rescaten els prínceps de les urpes dels llops?
O princeses astrònomes que bategen tots els estels de l'univers? O princeses cuineres que fan pastissos de xocolata i galetes amb melmelada?
La Carlota era una nena i somiava amb caçar dracs, cercar tresors, ensinistrar papallones, desfer embolics, fabricar avions de paper, nedar damunt d'un dofí, perseguir coloms missatgers i conèixer els confins de la Terra viatjant en un gegantí globus volador.
Però la seva mare era una reina rosa. Amb els seus vestits roses, el seu armari ple de roba rosa i una habitació amb un llit, uns llençols i un coixí roses. Com totes les reines.
I el seu pare era un rei blau, amb el seu vestit, el seu treball blau i la seva vida blava. Com tooots els reis.
-Per què estàs tan seriosa, Carlota? -li va preguntar sa mare un matí.
-Mare, jo no vull ser una princesa rosa, jo vull viatjar, jugar, córrer i saltar i vull anar vestida de vermell, de verd o de violeta....
-Filla meva-li va dir la reina-, les princeses són molt delicades i no poden sortir de de paalau perquè es posarien malaltes, no poden córrer i saltar perquè farien malbé els seus vestits de seda. I no poden anar vestides de verd ni de blau perquè aquests colors no els escauen. Les princeses són com les roses: flors fràgils els pètals de les quals no resistirien ni un buf de vent.
-Però mare, jo no sóc una flor, sóc una nena. La reina va romandre pensativa i finalment va respondre: -Doncs és veritat.
Aleshores van decidir parlar amb el rei.......
-Però pare, jo no sóc un flor, sóc una nena.
-Doncs és veritat
Aleshores van decidir parlar amb la fada madrina....
(el mateix)
Aleshores el rei va fer cridar els consellers i la Carlota els va dir....
(el mateix)
Aleshores totes les princeses van ser convocades a palau i allà van decidir que no volien ser princeses; volien viatjar, jugar, córrer... I que eren nenes.
La fada més vella i sàvia va declarar que a partir d'aquell moment les princeses podien ser el que volguessin . I un príncep blau que hi havia per allà va preguntat:
-I ara, què faré jo?
La fada sàvia li va respondre:
-Vestir-te de rosa.
FI
***
Aquest conte ,ara ja fa temps, me'l va explicar la Maria. Ella tampoc ha volgut ser mai una princesa, sempre diu que ha sortit una mica "camionero". A la meva petita camionero li encanta córrer món i vestir-se amb mocadors de mil colors, el seu armari sembla l'arc de Sant Martí. M'és difícil comunicar-me amb ella, així que avui, poso entre nosaltres un conte que vaig conèixer de la seva mà, algunes paraules i un arc de colors.
3 comentaris:
Jo sóc una dona d'avui en dia: forta i valenta!
Les princeses no m'agraden.
Jo ho sé carinyo i m'agrada que siguis així. Cuida't tresor!
Hi ha gustos per tot: princeses rosa i amazones a cavall. Si pot ser, val més no decantar-se per cursileries, ni en la vida ni en la literatura.
Publica un comentari a l'entrada