Kosmopolis

Escoltar Juán José Millás és com llegir una novel.la. És com una matriosca, comença a treure històries i, encara no has acabat de pair-ne una, que ja t'està fent riure amb la següent.

Un cuc que estava a punt de ser menjat per un ocell es metamorfosa en merda.
Esta bé salvar la vida, però viure al preu de ser una merda...

Ha fet una reflexió sobre com engrescar a la lectura. Bé, la lectura no s'ha d'obligar, el lector es fa sol. Si vol.

Hi ha pares que presumeixen de tenir un fill de quinze anys que llegeix molt.

Caram! Si que està fotut.

Per llegir, a certes edats, s'ha d'estar fotut.  Aprenent a llegir, aprenem a llegir-nos. Dels lectors i escriptors, va sortint la massa crítica que transmet valors. De mica en mica, arriben els canvis, això últim, ho penso jo.

La ficció no és més que un mapa de la realitat.

Quin home més lúcid! M'hauria agradat fer-li moltes preguntes, mes no he gosat, ningú del públic ho ha fet. Curiosament la xerrada i el col.loqui que ja he dit que no s'ha produït, era sobre els futurs de la lectura, però tota l'estona s'ha parlat de la filosofia de la lectura. Opino que el futur de la lectura està precisament aquí, en la filosofia. Intentaré explicar-me.

El lector, massa crítica, quan es transforma en escriptor, és creatiu, fa mapes de la realitat, encertats o equivocats, però necessaris pel canvi. Sense idees noves, inclusives i generoses no hi ha canvi. Les idees neixen dels somiadors, els pràctics les adapten i els executors les duen a terme. Els somiadors s'entrenen en les faules de la literatura, llegint bones històries. El format no importa.

Juán José Millás diu que quan subratllem un text estem pensant en algú, hi estic d'acord. També ho fem moltes vegades quan escrivim. Moltes vegades quan llegeixo o escric en solitud, tinc un matís de tristesa i enyor.

Bona nit, fotuts!  

                                                   Juán José Millás i una servidora.