Clara, Carles i Franz, tots tres amb la vida trencada, es relacionen a través del llibre que escriu Carles sobre la vida de Franz, un músic que vivia a Sarajevo en els anys de la guerra dels Balcans. El text va relligant els protagonistes que pateixen xacres inguaribles i que s’estimen compartint música i literatura.
Un lectura pausada de la novel.la permet gaudir de la riquesa de vocabulari. És una
prosa poètica amb reflexions humanistes de la veu del narrador.
Això és
el que ens passa als humans, vivim d’esquena a qualsevol petit canvi
quotidià de la nostra realitat,
indiferents als patiments, als somnis, als desigs d’aquells que no ens
importen, perquè ens hem acostumat a viure tancats en el nostre món que volem
perfecte i que massa sovint es només una simple acumulació d’egoismes.
2 comentaris:
És possible que siguem egoistes per instint de conservació, però solidaris diria que en som encara més, pel que demostra el viure de cada dia.
:-)
Publica un comentari a l'entrada