Fa dies que llegeixo textos per poder fer la ressenya d' Ariadna al laberint grotesc. No t'espantis, no penso escriure-la aquí, almenys de moment. Sí m'agradaria reflexionar sobre el terme "grotesc" aplicat als personatges d'Espriu, d'absurds, de lletjos, segons el diccionari. La meva càbala, tot i que no sóc cabalista, està en si els he de definir com a personatges realistes o grotescos. Potser, són les dues coses.
Relacionat amb això, he trobat un conte que explica molt bé la relació entre la realitat i el grotesc. És de Sherwood Anderson (Ohio, 1876- Panamà, 1941). Curosament un escriptor molt distanciat geogràficament d'Espriu a qui preocupaven els mateixos temes. Copio alguns fragments d'aquest conte d'Anderson que porta per títol El llibre del grotesc, al llibre "Winesburg Ohio".
Parla d'un vell escriptor que està escrivint un llibre i que descobreix (pàgs, 13, 14)
En el principi, quan el món era jove, hi havia moltes idees però no n'hi havia cap que fos veritat. Era l'home qui es feia la veritat i cada veritat era formada per una gran quantitat d'idees vagues. Per tot el món hi havia veritats i totes les veritats eren bellíssimes...
Hi havia la veritat de la virginitat i la veritat de la passió, la veritat de la riquesa i la de la pobresa, de la frugalitat i del malbaratament, del descuit i de l'abandó.
I llavors va començar a arribar la gent. Cadascú apareixia i arrabassava una de les veritats, i alguns que eren força fornits n'arrabassaven una dotzena...
en el moment en què algú arrabassava una de les veritats per quedar-se-la, i l'anomenava la seva veritat, i intentava de viure la vida d'acord amb ella, aleshores esdevenia grotesc i la veritat que abraçava es convertia en falsedat.
La qüestió esdevenia tan important (per l'escriptor) que ell mateix va estar apunt de convertir-se en una figura grotesca. Suposo que no s'hi va convertir per la mateixa raó per la qual mai no va publicar el llibre. El que va salvar el vell (escriptor) va ser aquella cosa jove que duia a dins.
2 comentaris:
Sobre aquest tema acabo de llegir un conte curt de Dostoievsky, "El sueño de un hombre ridículo". Curiós.
No és el mateix absurd que grotesc; diria que absurd es refereix a l'activitat derivada del pensament i de les diverses interpretacions. I grotesc es refereix a formes que podem trobar: personas malgirbades, situacions puntuals que provoquen hilaritat o desconcert, disfresses xocants sempre en el sentit de lletjor o deformació.
Gràcies per la recomanació, un dia o altre, llegiré aquests conte de Dostojevskij. Està molt bé aquesta diferenciació que fas entre absurd i grotesc. Així per exemple, pensant en el conte d'Espriu "Tereseta-que-baixava-les-escales" la neboda malgirbada, la Paulina, seria grotesca, i absurdes, serien les dues germanes, la Teresa i la Júlia, baixant les escales amb aquell pas de senyores...
Publica un comentari a l'entrada