La brisa marina m'acaricia i em recorda que estem a punt d'entrar a l'estiu. A Sant Vicenç l'estiu té quelcom d'indolent que em captiva. Els dies passen, a poc a poc, entre el cant dels ocells, entre ells, el gaig que marca el ritme, el baix continu.
Lectures a la taula, tranquil.les, reflexives, de personatges morts, d'altres vides trencades. Fa dies que tafanejo per l'univers d'Espriu, a ell, aparentment sec i estirat, el veig com una ànima sensible. Amb la responsabilitat de la família, el pare i el germà morts, exclòs de la Universitat franquista i sense l'amic, ai Bartomeu! Com deuria enyorar les complicitats que compartiren.
Així, aquesta mena de capellà, aparentment avorrit, va crear des de la seva gàbia, el seu refugi, tot un univers de personatges, amb el quals molts ens hi passegem. Llàstima que quan li hem volgut fer un homenatge, ens hem quedat en la frase del dia. Llevat que siguis un expert, és difícil d'interpretar el que volia transmetre l'autor. És clar que les paraules són lliures i tots som ben amos de fer-ne el que volem.
2 comentaris:
Fa poc vaig llegir "Laia": d'un llenguatge preciós, però opaca com la figura del seu creador. Em quedo amb el què has dit: que cadascú interpreti les paraules com vulgui. L'important és que no se'ns acabin les paraules.
No crec que el creador fos opac i tampoc ho és la seva obra, tot i que reconec que algú ens ha de facilitar la clau per entrar-hi, però si ho fas te n'adonaràs de la ironia que gastava.
Hi un llibre d'Agustí Pons "Espriu transparent" que fa poc s'ha publicat. Segons el diccionari, el contrari d'opac és transparent.
Per les paraules!
Publica un comentari a l'entrada