La nit és llarga i costa que deixi pas al nou dia. Petra fa molt de temps que va coixa, aquell vell dolor... Abans d'anar a dormir, sistemàticament, aplica brou reparador per curar la ferida, treient capes de pell, talment com si fos una ceba. Més de matinada es desperta agitada, voltes i voltes buides. Petra pensa en el seu dolor i en com li agradaria ser com una ostra, del gra de sorra fer-ne perla.
Aquests dies el conclave de dones d'aigua estén la seva xarxa sobre ella. També algun home d'aigua. Tots junts, despleguen una xarxa suau i etèrea, amb aromes de lavanda, converses sobre altres països, fina poesia... La mà amiga pren suaument l'esquena ajudant-la a mantenir el seu rumb.
De matinada ja a punt d'alborar el nou dia, Petra obre la finestra per sentir el cant reparador de l'orfeó d'ocells i deixar que el perfum de lilàs entri i circuli, com un brou reparador, des de la seva cambra a la del costat, on un des seus tresors, dorm un som reparador.
Antònia Caño i Bermúdez, 17 de juny de 2011.
Dedicat a la meva mare, les meves amigues i amic, dones d'aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada