Aquell dia Petra es llevà amb ganes de seguir avançant. El dolor que l'acompanyava des de feia dies, també es despertà, però aquesta vegada, anava acompanyat d'una emoció nova. Tu i les emocions -li hauria dit el seu amic.
Sí. L'escrit que havia llegit la nit anterior, d'alguna manera, l'havia reconfortat. El text parlava d'un home que havia abandonat un treball en una empresa multinacional per anar a viure a la masia on havia transcorregut la seva infància i on se sentia feliç. Més la part que havia emocionat a Petra, era la que parlava de les dones d'aigua, deia més o menys així:
Les misterioses Dones de fum i d’aigua, són molt delicades, si algú les ofèn, desapareixen i apareixen petrificades en coves o altres llocs. Aleshores només es poden desencantar amb fum. (sic)
Petra pensava que molts anys enrera algú, que li havia ensenyat moltes coses, també l'havia ofès profundament.D'aquest algú guardava dos tresors meravellosos que feien espurnejar els ulls de Petra quan se'ls mirava. Des d'aleshores, caminava per la vida amb pas ferm.
Un dia va aparèixer un príncep jove que va fer sonar la flauta per ella durant molts anys. A Petra li agradava aquell so, però cap dels dos sabien que les dones d'aigua només es poden desencantar amb fum.Un dia el príncep va marxar amb la seva flauta i aquella bonica melodia durant tants anys practicada, de seguida, va fer aparèixer una princesa que queda embadalida en sentir-lo tocar.
Aquell mati Petra mira al seu voltant perquè sentí que alguna cosa l'envoltava. Mirà bé l'habitació, tot estava com sempre, la finestra era oberta, era un dia de maig i el perfum del lilàs entrava dins la seva cambra.
Antònia Caño i Bermúdez. Dimecres, 15 de juny de 2011.
Dedicat a la meva mare, una dona d'aigua.
1 comentari:
Entranyable, emocionant, encantador...
Publica un comentari a l'entrada