El cuc i els animals salvatges. Conte massai

Un dia la llebre va sortir de casa seva per anar a passejar. Aprofitant la seva absència, un cuc va entrar a la seva casa. Quan la llebre va tornar va veure un rastre al terra i va desconfiar.


- Ep! Qui hi ha a casa meva?


El cuc va estrafer la veu, engrossint-la tot el que va poder i va dir:

- Sóc el gran guerrer fill del gegantàs que va perdre els grillons del turmell a la batalla de Kurtiale! Jo tiro per terra el rinoceront i de l'elefant en faig caca de vaca! Jo sóc invencible!

La llebre va fugir d'allà, com podria enfrontar-me jo tan menuda, a un animalot que fa servir el rinoceront d'estora per netejar-se els peus de la caca de vaca en què ha convertit l'elefant?

 Pel camí va trobar el xacal i li va demanar si podia tornar amb ella per parlamentar i fer fora el tiparro que s'havia instal.lat a casa seva. El xacal va consentir i quan va arribar a ca la llebre va bordar ben fort i va preguntar:


- Qui és aquest que s'ha ficat dins la casa de la meva amiga llebre?

- Sóc el gran guerrer fill del gegantàs que va perdre els grillons del turmell a la batalla de Kurtiale! Jo tiro per terra el rinoceront i de l'elefant en faig caca de vaca! Jo sóc invencible!

Quan va sentir allò el xacal va dir amb la cua entre cames: Uf! No hi puc fer-hi res jo amb un tipus així. I va tocar el pirandó.


Llavors la llebre se'n va anar a buscar el lleopard. I li va demanar que anés a parlar amb el gegantàs que tenia a casa.


- Qui és aquest que s'ha ficat dins la casa de la meva amiga llebre?

- Sóc el gran guerrer fill del gegantàs que va perdre els grillons del turmell a la batalla de Kurtiale! Jo tiro per terra el rinoceront i de l'elefant en faig caca de vaca! Jo sóc invencible!

En sentir allò el lleopard va espantar-se. Si del rinoceront i l'elefant en fa xixines, ves a saber què en faria de mi i va fugir esparverat.

Calia tornar a començar. Aquesta vegada la llebre va anar a buscar el rinoceront.

Quan el rinceront va ser al davant de casa la llebre i va preguntar qui hi havia es va sentir:

Sóc el gran guerrer fill del gegantàs que va perdre els grillons dels turmells a la batalla de Kurtiale. Jo tiro pel terra el rinoceront i de l'elefant en faig caca de vaca. Sóc invencible. 

Quan el rinoceront va sentir allò es va espantar. Així que em pots tirar per terra d'una bufada? No, no m'estimo més estar viu i dempeus! I va marxar.

I vet aquí que a la llebre no li va quedar més remei que anar a buscar l'elefant perquè vingués a ajudar-la.

L'elefant va anar-hi, va fer la pregunta i quan va escoltar la resposta va marxar dient que no volia que ningú en fes d'ell caca de vaca.

Pobra llebre! Què podia fer? Ni els animals més grossos de la selva s'atrevien a foragitar aquest hoste indesitjable que se li havia ficat a casa. 

Estava plorant i lamentant-se de la seva desgràcia quan va passar per allà una granota que li va preguntar perquè plorava.

Llavors la granota es va acostar al portal de la llebre i va fer la mateixa pregunta que els altres.

Ja sabeu el que li va contestar el cuc: Sóc el gran guerrer fill del gegantàs...

Però la granota, en comptes de fugir com havien fet els altres, va dir: doncs prepara't perquè ara vinc jo. Puc saltar com una catapulta i a més, sóc horrible!

Quan el cuc va sentir això es va posar a tremolar com una fulla. Vés a saber qui hi havia davant de la casa. I vés a saber si faria un bot damunt la teulada i els sotre li cauria a sobre deixant-lo aixafat com una coca.

Aleshores, va preferir treure el nas per la porta i confessar: Només sóc un cuc...

Tots els animal de la contrada que s'havien acostat a casa de la llebre, no es van poder estar d'esclafir en rialles quan el van veure sortir.

I mentre la llebre i la granota saltaven i ballaven d'alegria, el xacal, el lleopard, el rinoceront i l'elefant es volien morir de vergonya.

Mira que haver fugit per un cucquet de no res!