No puc evitar emocionar-me amb aquesta cançó de l’amic Dylan. Em fa pensar en vells brous en noves calderes. Aquests dies miro al meu voltant i tot està alterat. Sóc persona a qui li agrada gaudir d'ordre, vida sana, bons hàbits. I aquest ambient agitat m’atreu, però em fa por més o menys segons els moments.
A estones sento la necessitat d’indignar-me, sortir a la plaça del poble a fer… no sé què? Més quan pensó que això em portaria a discutir amb el policia, aquell veí meu amb el que fa unes setmanes vaig anar d´excursió, alguna cosa em diu que no és per aquí a on he d’adreçar els meus esforços. I acabo concloent que no s’avé amb mi.
Altres moments penso en persones que conec i que gaudeixen amb la vida endreçada. Cada dia ens llevem i sortim al carrer gairebé a la mateixa hora, per fer que tot funcioni posant-hi entusiasme i il.lusió. Però compte! allò que fa uns anys rutllava i funcionava a la perfecció, ara està obsolet, no s’ajusta a les necessitats de la societat. Hem de canviar, però, cap a on?
No tenim manuals que ens diguin, pas a pas, què hem de fer. No tenim Mestres que ho sàpiguen tot. No tenim religions que ens guiïn. I el nostre sistema democràtic, aquell pel qual fa anys vam lluitar, està en dubte. Els nostres polítics estan desbordats pels esdeveniments. Fins i tot, es veuen brots de moviments que busquen febles per desfogar el sentiment de ràbia i frustació.
El panorama no pinta bé, a estones tinc la sensació que estem a punt del campi qui pugui. Peró quan arribo a aquest punt, m’aturo a pensar que l'única forma és que ens salvem tots. Vaja, o tots o cap.
Per això, vull dir-vos que hem d'anar a cercar l'essencial, els principis bons sobre els quals es construeix una societat sana i desenvolupada. Un cop els tinguem, els haurem d'interpretar d'acord amb els nous temps. Però, com carai es fa això?
De moment, se m’acudeixen uns quants principis: generositat, esforç, perseverança, diàleg, treball en comunitat. Serà un viatge llarg i dur, amb moments de desconcert, impotència, dolor i desesperació i haurem de posar-hi molta il•lusió.
Comptem amb uns companys de viatge. Els amics, la música, la poesia i l’amor. Ara per ara us deixo amb la música.
Antònia Caño i Bermúdez (article corregit pel meu amic Pius Morera que condueix el taller d'escriptura de la biblioteca La Muntala)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada