Tossuda tossudeta quan era petiteta mai volia menjar-se la verdureta, tampoc la fruiteta ni el peix. Exc! Exc! Exc! Campaneta, boleta, la teva cançoneta sonava totes les horetes. L’orelleta sempre paradeta.
Omples l’espai de colors i alegria i sempre, sempre, fas bona companyia, M.
Ara, dona, doneta, pometa, estàs a punt de ser madureta. Des de lluny els teus coloms missatgers arriben a la meva finestra, amb aromes d’altres mons. Poma, pometa viatgera, t’ofereixo la meva força perquè sortis a córrer món. Pots pujar a sobre d’un ocell fort i volar pel cel, no t’oblidis de mirar cap a baix per veure homes, dones, nens, muntanyes... Quan et cansis, poma viatgera, puja al llom d’un dofí i passeja per les profunditats de la mar, observant els peixos grans i petits, de tots els colors que sortiran a saludar-te i portaran a veure coves plenes de corall, on viuen pops savis. I el peix irisat a qui ja quasi no li queden escates.
El temps passarà i arribarà un dia que voldràs descansar i, asseguda a la vora del mar, o a la riba d’un riu, de mica en mica, et vindrà un son profund, creixeran les teves arrels… Per moments semblarà que desapareixes, més, un bon dia, allà on t’hauràs adormit, creixerà una dona forta i preciosa que fa vint-i-un anys va arribar a aquest món com una boleta, campaneta, omplint de música l’espai . Per molts anys M.!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada