Immergir-se en un somni és una forma d'obrir-nos portes i finestres que, la major part de les vegades, no ens porten enlloc; al darrera de les portes no hi ha cap camí i des de les finestres, no podem contemplar cap paisatge, són cegues. Però fins el moment en que decidim obrir-les i descobrir que no hi ha res, hem pogut somiar i això, és il.lusió de vida.
Les persones representem moltes vegades allò que, tard o d'hora, volem acabar fent, allò que ens il.lusiona. Abans de tenir aquella conversa que tant desitgem, o aquella trobada especial, mentalment la imaginem, donem resposta a les possibles preguntes, construïm els diàlegs, somiem despertes.
Acostuma a passar moltes vegades que la situació somiada, tard o d'hora, arriba, no tant rodona i, pot ser, ensucrada, com la que hem somiat, però és real, autèntica, la podem tocar amb els dits. Aleshores, ens adonem que aquella il.lusió de vida no va ser en va, va valdre la pena, doncs ens va obrir la porta de l'esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada