Ray Bradbury

Ens ha deixat. Se n'ha anat, deixant-nos tota la seva fantasia, la seva imaginació, en forma d'històries. Que es preparin els homes i les dones llibre per adoptar-ne alguna. Jo, de moment, m'he plantejat llegir-me Les cròniques marcianes. Tal i com està el pati, és bo tenir coneixements d'altres cultures. Ara bé, si he de fer de dona llibre, començaré per un conte curt, doncs la meva memòria està una mica plena. Encender la noche, aquesta vegada, en la meva llengua materna.


Record music with Vocaroo >>

Música de fons: Emisora pinta irlandesa. Des de la serra. http://www.desdelaserra.blogspot.com.es/

Un fragment de Les cròniques marcianes, escrit el 1950. El llibre està traduït per Quim Monzó que fa una prosa execel.lent plena de metàfores, de poesia.

"Estic cremant tota una forma de vida, igual que aquesta forma de vida es crema ara a la Terra. Perdoneu-me si parlo com un polític. Al capdavall, vaig ser governador de l'Estat, un governador honest. Per això m'odiaven. A la Terra, la vida mai no va saber trobar el camí bo. La ciència va créixer massa de pressa i ens va deixar enrera, i la gent es va perdre en un batibull mecànic, com nens amb sabates noves: aparells, helicòpters, coets... Donaven importància a coses que no en tenien. Donaven importància a les màquines, per comptes de donar al fet de dominar-les. Les guerres es van fer més grossses. Finalment, van matar la Terra" (pàg. 316).